dilluns, 20 de juny de 2016

Definició de Joc de Rol



El Joc de Rol o Role Playing Game consisteix en desenvolupar un determinat rol o personalitat concreta que no té res a veure amb la persona que el fa.
Es tracta d’una mena de joc amb unes regles senzilles. Es poden comparar al teatre improvisat o a la narració col·lectiva.
Juguen cinc o sis persones al voltant d’una taula on hi ha llapis, fulls, daus i, de vegades, algun objecte que ambienta el joc.
Un dels jugadors és el director o Màster. És l’encarregat de proposar una història (la base de la qual ha planejat abans a consciència) i una missió a la resta de jugadors que són els encarregats de modelar i retocar la història en funció de les accions dels seus personatges al llarg del joc. 
Els jugadors disposen d’un full amb la descripció del seu personatge i juguen representant el seu rol per a acomplir entre tots la missió encomanada. Ningú guanya i ningú perd.

Justificació (II)



Grup & Rol, un projecte de caràcter obert que pressuposa una implicació col·lectiva negociada al voltant de la resolució de problemes.
Haig de confessar que els meus interessos particulars quant a l’afició de jugar a Jocs de Rol des de ben jove han estat un dels detonants per triar aquest tipus de joc com a mètode didàctic que contribueixi a millorar un dels aspectes millorables diagnosticats: la dinàmica de grup.
Es tracta d’una proposta intrínsecament metodològica que parteix d’unes reflexions personals al voltant de problemes de dinàmica de grup observats dins del sistema educatiu en l’etapa de Secundària i Batxillerat.
A més a més, afegir que la justificació d’aquest projecte neix també del perfil docent que, mica en mica, vaig confegint. El meu, un desig constant de motivar l’alumnat per tal de fer del procés ensenyament / aprenentatge una eina útil i encisadora. 
Engrecar l'alumnat i emprar una metodologia activa (fonamentada en la observació directa, l’aprenentatge per descobriment, l’aprenentatge cooperatiu, el treball en equips heterogenis i l’aprenentatge significatiu) mitjançant la implementació del projecte.
Afegir també que em ve de gust atorgar rellevància a l’alumnat dins del projecte i per això la necessitat del disseny d’activitats actives i estratègies docents que, a partir del joc, el facin protagonista del seu aprenentatge.

divendres, 17 de juny de 2016

Justificació (I)



Dolors Quinquer, en el seu article El treball cooperatiu desperta de nou l’ interès en l’àmbit educatiu (QUINQUER, 2009:15-16) relaciona aquest interès amb la necessitat urgent de promoure canvis metodològics a les aules que ajudin a disminuir la manca d’èxit escolar dels alumnes. 
Les dades generals són preocupants: resultats d’aprenentatge poc reeixits en comparació amb altres països (Informe PISA), augment del nombre d’estudiants que no acrediten els resultats obligatoris o el nombre de joves que no completen els estudis post obligatoris, molt superior a la mitjana de la Unió Europea. 
La societat canvia ràpidament i les demandes al centre educatiu també han de canviar. 
Les noves tecnologies de la comunicació faciliten l’accés a la informació com mai abans havia estat possible. 
Per tant, transmetre informació ha deixat de ser l’objectiu prioritari de l’escola. 
Una societat democràtica i tecnològicament avançada necessita persones que comprenguin les situacions, amb habilitats socials i comunicatives, amb capacitat de reflexió i pensament crític desenvolupat, amb experiència a fer-se preguntes i amb iniciativa. 
Amb aquestes premisses cal fer un gir important a les metodologies, a la selecció i a l’enfocament dels continguts. Tanmateix, la necessitat de canvi es fa encara més palesa si la finalitat del centre educatiu és ajudar l’alumnat a adquirir coneixements tècnics i pràctics de manera integrada perquè els pugui utilitzar per resoldre situacions diverses, complexes i imprevisibles.
Necessitat de ser competents segons què ens diuen implica precisament haver desenvolupat la capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats en contextos diferents.

Quant l’aprenentatge cooperatiu, en Pere Pujolàs (PUJOLÀS, 2008:11-12)  opina que

la estructura individual està molt arrelada i, quan volem que els estudiants facin alguna cosa en equip, sovint acaben fent una suma de petits treballs individuals. L’ús d’estructures i tècniques cooperatives ens poden ajudar. (...) Ens hem d’assegurar al màxim que, dins l’equip, cadascú hi tingui un paper rellevant(...)

El mateix autor diu que aquest tipus d’aprenentatge té grans avantatges:
-Potencia l’aprenentatge de tots els alumnes, dels què tenen més capacitats per aprendre i dels què presenten diferents problemes.
-Útil per a aprendre no només els continguts referits a actituds, valors i normes, sinó també els altres continguts (conceptuals i procedimentals)
-Facilita la participació activa de tots els estudiants en el procés d’ensenyament i aprenentatge, accentuant el seu protagonisme.
-Contribueix a crear un clima d’aula molt favorabble.
-Facilita la integració i la interacció entre alumnes que presenten competències acadèmiques diverses, de manera que entre ells es produeix una relació més intensa i de qualitat. (PUJOLÀS, 2008:2-3)

diumenge, 5 de juny de 2016

Inauguració del blog


Hola!
Aquest blog neix amb l'objectiu de difondre la meva proposta didàctica, aportació innovadora des del meu Treball Final de Màster de Formació del Professorat d'Ensenyament Secundari i Batxillerat, especialitat Dibuix.
El projecte porta per nom Grup & Rol.
Amb aquesta pseudomusical associació, vull presentar el tema de la meva particular i innovadora aportació pedagògica (grup i rol) tot jugant fent de la similitud amb la l’expressió gairebé homòfona Rock & Rol, un joc de paraules, ja que el que presento és això, un joc. Jugar a jocs de rol dins el grup.
El títol sintetitza l’aportació que faig, de manera individual com a docent, en l’ensenyament en general i en l’educació artística en particular per tal de contribuir a la millora de la pràctica docent tot incentivant canvis dins el necessari repte metodològic. Una aportació nova a la dinàmica de grups fàcilment aplicable, de forma individual, transversal, atractiva i innovadora tant per al professorat com per a l’alumnat.
Es tracta d’una proposta viable tant en el context del qual ha sorgit com en qualsevol altre.
Afegir, a més a més que, tot i que l’elecció del tema ha estat el resultat de part del diagnòstic fet al llarg del període de pràctiques, i tenint en compte els aprenentatges adquirits en matèries del Màster, la proposta neix lligada a les meves aficions.
Amb el desig d'interactuar a través d'aquest blog  amb aficionats i alumnes, finalitzo la primera entrada amb unes paraules de Pérez Reverte que he trobat molt rellevants:

El juego de rol como tal, avanzado, consiste en un universo alternativo creado por la imaginación, donde la inteligencia, la inventiva, la capacidad de improvisación, son fundamentales. Los juegos de rol bien planteados y dirigidos estimulan y permiten ejercitar facultades que en la vida real quedan coartadas u oprimidas por el entorno y las circunstancias. La práctica de los juegos de rol proporciona a menudo aprendizaje, destreza, y una legítima evasión, muy parecida a la felicidad.