divendres, 17 de juny del 2016

Justificació (I)



Dolors Quinquer, en el seu article El treball cooperatiu desperta de nou l’ interès en l’àmbit educatiu (QUINQUER, 2009:15-16) relaciona aquest interès amb la necessitat urgent de promoure canvis metodològics a les aules que ajudin a disminuir la manca d’èxit escolar dels alumnes. 
Les dades generals són preocupants: resultats d’aprenentatge poc reeixits en comparació amb altres països (Informe PISA), augment del nombre d’estudiants que no acrediten els resultats obligatoris o el nombre de joves que no completen els estudis post obligatoris, molt superior a la mitjana de la Unió Europea. 
La societat canvia ràpidament i les demandes al centre educatiu també han de canviar. 
Les noves tecnologies de la comunicació faciliten l’accés a la informació com mai abans havia estat possible. 
Per tant, transmetre informació ha deixat de ser l’objectiu prioritari de l’escola. 
Una societat democràtica i tecnològicament avançada necessita persones que comprenguin les situacions, amb habilitats socials i comunicatives, amb capacitat de reflexió i pensament crític desenvolupat, amb experiència a fer-se preguntes i amb iniciativa. 
Amb aquestes premisses cal fer un gir important a les metodologies, a la selecció i a l’enfocament dels continguts. Tanmateix, la necessitat de canvi es fa encara més palesa si la finalitat del centre educatiu és ajudar l’alumnat a adquirir coneixements tècnics i pràctics de manera integrada perquè els pugui utilitzar per resoldre situacions diverses, complexes i imprevisibles.
Necessitat de ser competents segons què ens diuen implica precisament haver desenvolupat la capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats en contextos diferents.

Quant l’aprenentatge cooperatiu, en Pere Pujolàs (PUJOLÀS, 2008:11-12)  opina que

la estructura individual està molt arrelada i, quan volem que els estudiants facin alguna cosa en equip, sovint acaben fent una suma de petits treballs individuals. L’ús d’estructures i tècniques cooperatives ens poden ajudar. (...) Ens hem d’assegurar al màxim que, dins l’equip, cadascú hi tingui un paper rellevant(...)

El mateix autor diu que aquest tipus d’aprenentatge té grans avantatges:
-Potencia l’aprenentatge de tots els alumnes, dels què tenen més capacitats per aprendre i dels què presenten diferents problemes.
-Útil per a aprendre no només els continguts referits a actituds, valors i normes, sinó també els altres continguts (conceptuals i procedimentals)
-Facilita la participació activa de tots els estudiants en el procés d’ensenyament i aprenentatge, accentuant el seu protagonisme.
-Contribueix a crear un clima d’aula molt favorabble.
-Facilita la integració i la interacció entre alumnes que presenten competències acadèmiques diverses, de manera que entre ells es produeix una relació més intensa i de qualitat. (PUJOLÀS, 2008:2-3)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada