Dolors Quinquer, en
el seu article El treball cooperatiu
desperta de nou l’ interès en l’àmbit educatiu (QUINQUER,
2009:15-16)
relaciona aquest interès amb la necessitat
urgent de promoure canvis metodològics a les aules que ajudin a disminuir la
manca d’èxit escolar dels alumnes.
Les dades generals són preocupants:
resultats d’aprenentatge poc reeixits en comparació amb altres països (Informe
PISA), augment del nombre d’estudiants que no acrediten els resultats
obligatoris o el nombre de joves que no completen els estudis post obligatoris,
molt superior a la mitjana de la Unió Europea.
La societat canvia ràpidament i
les demandes al centre educatiu també han de canviar.
Les noves tecnologies de
la comunicació faciliten l’accés a la informació com mai abans havia estat
possible.
Per tant, transmetre informació ha deixat de ser l’objectiu prioritari
de l’escola.
Una societat democràtica i tecnològicament avançada necessita
persones que comprenguin les situacions, amb habilitats socials i
comunicatives, amb capacitat de reflexió i pensament crític desenvolupat, amb
experiència a fer-se preguntes i amb iniciativa.
Amb aquestes premisses cal fer
un gir important a les metodologies, a la selecció i a l’enfocament dels
continguts. Tanmateix, la necessitat de canvi es fa encara més palesa si la
finalitat del centre educatiu és ajudar l’alumnat a adquirir coneixements
tècnics i pràctics de manera integrada perquè els pugui utilitzar per resoldre
situacions diverses, complexes i imprevisibles.
Necessitat de ser
competents segons què ens diuen implica precisament haver desenvolupat la
capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats en contextos diferents.
Quant
l’aprenentatge cooperatiu, en Pere Pujolàs (PUJOLÀS,
2008:11-12) opina
que
la estructura individual
està molt arrelada i, quan volem que els estudiants facin alguna cosa en equip,
sovint acaben fent una suma de petits treballs individuals. L’ús d’estructures
i tècniques cooperatives ens poden ajudar. (...) Ens hem d’assegurar al màxim
que, dins l’equip, cadascú hi tingui un paper rellevant(...)
El mateix autor diu
que aquest tipus d’aprenentatge té grans avantatges:
-Potencia
l’aprenentatge de tots els alumnes, dels què tenen més capacitats per aprendre
i dels què presenten diferents problemes.
-Útil per a aprendre
no només els continguts referits a actituds, valors i normes, sinó també els altres
continguts (conceptuals i procedimentals)
-Facilita la
participació activa de tots els estudiants en el procés d’ensenyament i
aprenentatge, accentuant el seu protagonisme.
-Contribueix a crear
un clima d’aula molt favorabble.
-Facilita
la integració i la interacció entre alumnes que presenten competències
acadèmiques diverses, de manera que entre ells es produeix una relació més
intensa i de qualitat. (PUJOLÀS, 2008:2-3)
